Moure's en Llibertat!
per Sonia Kliass
No és estrany que els infants hagin de fer sempre alguna cosa diferent d’allò que estan fent perquè els adults estiguem satisfets?
Quan són petits i estan estirats sobre l’esquena els posem sobre la panxa, quan ja poden estar sobre la panxa els posem asseguts, quan ja s’asseuen volem que estiguin drets i quan es posen drets els fem caminar…
Això qüestionava la metgessa hongaresa Emmi Pikler, als anys trenta del segle passat, en el primer llibre que va escriure sobre desenvolupament infantil orientat a les famílies.
Han passat molts anys però encara no hem après a deixar que els infants es desenvolupin en pau. Més aviat ha passat el contrari: cada cop hi ha més pressa, més estimulació, més exigències, menys confiança i menys respecte envers al procés motriu dels infants.
Com a pares, tots volem que els nostres fills tinguin un desenvolupament sa i normal. Durant el primer any de vida el desenvolupament motriu ens dona pistes per saber si l’infant creix amb salut. Per això quan fem les revisions periòdiques amb el pediatre a més de pesar, mesurar, etc., ens fan preguntes sobre el seu procés motriu. Ja aguanta bé el cap? Ja s’aguanta assegut? ,etc.
La feina extraordinària que va fer l’Emmi Pikler i que encara es fa a l’Institut Pikler – Lóczy de Budapest (un orfenat creat després de la segona guerra, que també és un centre de formació i recerca de desenvolupament infantil), va ser confiar plenament en les capacitats dels infants en desenvolupar-se lliurement en el seu procés motriu sense la intervenció directa de l’adult. Sempre hem de tenir en compte que la base primera perquè es puguin desenvolupar bé és que els infants se sentin satisfets, segurs, cuidats i estimats. Quan diem “sense la intervenció directa de l’adult” no vol dir que l’adult no estigui present, al revés, l’adult està molt present però no intervé directament en el procés motriu de l’infant.
Partint d’aquest principi, a l’Institut Pikler – Lóczy els infants tenen llibertat de moviment per fer el procés motriu amb tranquil·litat, amb un espaï, mobiliari i material dissenyat i elaborat especialment per afavorir la motricitat i l’autonomia. Els infants poden experimentar i desenvolupar-se seguint el seu ritme propi sense que ningú els doni presses, ni pautes concretes d’allò que han de fer. Els adults confien en la intel·ligència del seu organisme i respecten el procés que fan els infants. Per descomptat, també estan atents per observar si hi ha algun problema i també busquen donar l’ajuda que sigui necessària.
Gràcies a aquesta experiència nosaltres podem accedir a un coneixement que és el resultat de 60 anys d’observació de més de 2.000 infants desenvolupant-se amb llibertat de moviment. L’Institut Pikler – Lóczy ha pogut crear unes noves taules de desenvolupament basades en l’observació d’allò que fan els infants i no basades en allò que ens sembla que haurien de fer! Per això podem fer servir un vocabulari diferent i en comptes de dir “s’aguanta assegut” diem “ja pot seure per ell mateix”.
Els infants que tenen la sort de créixer amb aquest respecte i confiança mostren una altra qualitat en el seu cos , en el seu moviment i també en la seva actitud. Són infants que tenen molta seguretat, molta qualitat i harmonia de moviment, se senten segurs i satisfets, són també prudents i gaudeixen de la seva activitat autònoma.
Els professionals de l’Institut Pikler saben que hi pot haver una gran diferencia de ritme entre els nens i no comparen mai un infant amb un altre. Cadascú segueix el ritme que necessita el seu organisme i que sigui compatible amb el seu caràcter: un infant que té el cap més gran necessitarà més temps per sostenir-lo, un infant que té el to muscular més baix necessitarà molt més temps per arribar a seure’s, un infant que necessita més seguretat no voldrà arriscar-se a caminar fins que no se senti molt preparat, etc.
Gràcies a les observacions d’aquests professionals sabem, per exemple, que un infant que ho fa per ell mateix pot girar-se de panxa als 4 mesos, o bé als 5, o als 6, o als 7 i fins i tot als 8 mesos sense cap problema, dins d‘una total normalitat. També, si els deixem seure’s per ells mateixos, aquells que van més ràpids ho faran cap als 8 mesos però d’altres ho faran amb 9, 10, 11 mesos, i fins i tot després de l’any. Però quan arriben a seure’s tindran l’esquena ben posada i un bon equilibri. I això mateix passa en relació al caminar: si no els fem caminar ho faran segurament una mica més tard però tindran molta més qualitat. Si els deixem llibertat per experimentar al seu aire, faran una gran varietat de moviments (tots aquests moviments estan descrits en el llibre “Moverse en libertad” de la Emmi Pikler, editorial Narcea) i podran desenvolupar una bona motricitat amb agilitat, flexibilitat, força, equilibri, coordinació, etc.
Tenim tendència a pensar que és un avantatge que passin aviat per les etapes motrius , com si això fos signe de més capacitat o més intel·ligència. Però això no funciona així. Fer-ho ràpid no aporta cap avantatge en absolut. I fer-los anar més ràpid d’allò que farien per ells mateixos només als aporta inseguretats, falta de confiança, menys qualitat en el moviment i possibles problemes en les articulacions que encara no estan preparades.
Hi pot haver un gran marge de diferència entre un nen i un altre. No els comparem, això no els beneficia. No estiguem pendents d’allò que encara no són capaços de fer. Observem què fan perquè un petit moviment que sembla tan insignificant també té la seva importància dins del procés. Observem la gran riquesa de moviments que experimenten un cop i un altre amb gran voluntat i perseverança. Observem com s’entrenen i com es preparen amb tanta saviesa. Aprenem dels infants i gaudim amb ells de l’alegria de créixer i desenvolupar-se!
